Historia

L’origen de la localitat d’Altafulla es remunta fins l’època medieval, a mitjan segle XI. Estava situada en un promontori que davalla pausadament fins al mar Mediterrani, on, juntament amb altres turons fortificats en la línia del riu Gaià, formaven l’extrem meridional del Comtat de Barcelona. La posició elevada de la localitat significava un cert desplaçament respecte de l’hàbitat romà o tardoromà de la vil•la romana dels Munts, a la vora de la Mediterrània, i donava més protecció respecte de la costa. Gràcies a aquesta situació, la fortalesa esdevenia dominadora de l’entorn, i, paral•lelament, la Via Augusta es convertia en la gran artèria de comunicació del territori.

De fet, el castell d’Altafulla encara ofereix, en el dia d’avui, una posició privilegiada i preeminent, fidel a les condicions de l’ocupació feudal del segle XI, com si hagués nascut de la mateixa roca on ara hi descansa. L’edifici, de planta triangular o trapezoïdal, gira entorn d’un pati interior, que originalment va funcionar com a torre, al qual es van afegir altres estructures posteriors. La construcció conserva l’aparença de fortificació i es troba flanquejada per diverses torres amb merlets i una porta dentelada, uns elements que recorden certa funcionalitat militar.

Actualment, l’estructura urbana medieval es pot resseguir a través del nucli urbà antic, conegut com la Vila Closa, un nom que al•ludeix al recinte emmurallat. Aquest indret està marcat pels carrers amb pendent o amb certes curiositats, com ara el passatge de Santa Teresa o l’església parroquial de Sant Martí.
Tot aquest conjunt medieval, amb façanes de cases senyorials edificades al segle XVIII, juntament amb les seves places, donen a l’indret la tranquil•litat i l’elegància que han fet que aquesta localitat mereixi el nomenament de bé d’interès nacional, i que hagi estat declarada conjunt historicoartístic per la Generalitat el 1998.

El perímetre medieval del recinte emmurallat que envoltava el castell d’Altafulla va ser superat amb el creixement urbanístic dels segles XVII i XVIII de l’actual Vila Closa, quan el poble es va expandir cap al mar. La Vila Closa respon a la vila tancada per una muralla medieval, de la qual es conserva un tram, dues torres i tres portals, actualment reformats, que hi donaven accés. Cap a la banda de mar, l’actual barri marítim, els carrers ja són més amples i paral•lels a la Via Augusta, i mostren una vila rica i pròspera amb cases senyorials d’una destacada oligarquia mercantil al carrer Botigues de Mar.